Avui ens hem limitat a en lloc d'una bona caminada a caminar ben poc i un bon esmorçar aprofitant que el Joan no havia estat mai tot i tenir-ho prop de la seva casa le portat a Sant Salvador de les Espases i com a dalt en el petit refugi que hi ha al costat de l'Ermita hi ha una barbacoa doncs a fer costelletes de xai a la brasa i començan a acomiadar l´any (Al final del reportage fotogràfic dono una breu explicació del lloc segons dades recollides a Internet).
Sí Joan allá es
L´entrada
I des de dins
Som-hi que caminar no gaire però gana a topall
Això funciona
I bé
El Joan satisfet de la feina ben feta
Al ataquerrrrr......
No em treia els guants perquè feia un fred que pelava
Amb la panxa plena ens decidim a sortir a l'exterior i admirar les vistes que hi ha
No te m'escapis que et mereixes una abraçada per les excel·lents brassas que has fet
Ja de tornada i fins a molt poc temps però aquesta vegada amb uns quants km.abans d´esmorçar
Sant
Salvador de les Espases és
una capella del municipi d'Esparreguera.
Està situada dalt d'un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats
de Sant Feliu
i Vic i dels termes
municipals d'Esparreguera,
Olesa de
Montserrat i Vacarisses.
Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les
Espases, Té una sola
nau, de volta baixa -en un principi de canó- i sense absis documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament
d'una torre circular. Està declarada bé cultural
d'interès nacional.
Està situat
sobre el congost del Cairat, a l'esquerra del riu, dalt d'una aresta espadada
transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt
de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part
d'una mitja torre o bestorre a llevant. Són construïdes amb petits carreus o
llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s'adhereix als
sortints i prominències de la roca. Probablement daten dels primers temps del
castell, no més tard del segle X. La capella de Sant Salvador de les Espases té
una estructura que ens indica que, malgrat es devia aixecar en època gòtica,
respón a una reforma del segle XVI. Està situada a ponent, en un lloc a redós,
i conserva en la paret de migdia restes d'un paredat romànic de grans carreus
que deu correspondre també a l'obra del castell de les Espases i que es podria
datar cap al segle XII. Té una sola nau, de volta baixa, i l'absis
quadrangular.
El
castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l'estirp dels
Gurb-Queralt, en una data que s'hauria de situar a partir de 966 i abans del
985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell
d'Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria. El setembre del 985,
Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller fou
presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i
d'Esparreguera. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf amb la seva canònica
bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per
l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de
les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als
Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment ,el seu fill, Guillem de Claramunt. AL
començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses
mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que
en conservà la senyoria fins al 1836.L'església de Sant Salvador no es
documentada fins al segle XIV. Va ser reformada al segle XVI. L'any 1924 va ser
restaurada i es tornà a restaurar l'any 1985.
Una llegenda vincula aquest castell a una batalla
que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra
els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja
d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny
accidentat on es troba el castell.
L’ermita com sa dit anteriorment està
documentada l’any 985, i va ser aixecada aprofitant l’estructura i les pedres
del que fou el castell de les Espases, del qual només hi ha restes de la torre
de vigilància. Es diu que aquest castell fou bastit pel comte Guifré el Pelós a
finals del segle IX, per consolidar el seu domini. Tot i el seu origen romànic,
degut a les reformes sofertes, l’interior del temple presenta un senzill
aspecte gòtic, tractant-se d’una petita capella d’una sola nau, de volta baixa
i sense absis. Les edificacions es completen amb un espai habilitat com a
refugi lliure amb capacitat d’unes 20 places, amb llar de foc i una font, que
queda una mica enclotada per sota la capella. Per accedir a la miranda, que és
el punt més alt del turó, a 413 metres d’alçada, cal agafar un sender que surt
al darrere del refugi.
Josep Espinal
