Josep Trekking: de gener 2014

Avui tenia mico d'escriure alguna cosa i com estic mancat de sortides en BTT a causa d'uns problemes de maluc però esperant resoldre'ls molt ràpid he recuperat unes imatges i recopilat algunes dades sobre una sortida que vam fer el meu amic Juan Lucas i jo no fa molt a un lloc interessant i que molta gent ignora i que està en el nostre entorn y el seu nom es:

Santuari Luni-solar de la Pola.

"En temps ancestrals un determinat lloc no era considerat sacre perquè es feia culte, al contrari, es feia culte perquè es considerava sagrat. El sentiment que determinava la sacralidad era la aparició de prodigis, la creença en poders i forces naturals o simplement un fervor religiós produït per la situació o configuració del paratge.

A la Pola s'unien totes les condicions per aflorar aquest sentiment religiós, doncs es tracta d'un lloc boscós, elevat, allunyat, al costat de la cova i la font, i el que es barreja com determinant, la unió en un mateix lloc del símbol de la fecunditat, representat pel monòlit i el de la maternitat, expressat per la cova, tot incrementat per l'orientació del conjunt petri.

Cal pensar que en el conjunt de la Pola es practicava un culte a la Mare-Terra pels agricultors matriarcals que des de la plana pujaven en romiatge, i que posteriorment deriva en un cult astral del Pare-Cel, propi de les societats patriarcals, com va succeir en punts altres santuaris de les civilitzacions clàssiques.

Seguint la paret de la Balma, enmig d'uns canals plens d'alzines, es destaquen dues roques verticals separades per una diaclasa que es estreta cap al fons, on es veu una bretxa de dos metres i mitj d'altura i mig metre d'ample que dóna entrada a una cova .

Estant enfront del bloc rocós i per la seva banda esquerra puja un camí el qual ens permetrà arribar a la part superior. Baixant uns graons ens portará a un penya-segat, on hi ha sis encaixos fets arran de la paret en línia amb altres sis de la de davant, aquests últims molt erosionats. Amb unes mesures de 35 x 35 cm i 20x20 cm.

L'enginyer A. Rebullida va barrejar la hipòtesi que possiblement servien de suport per a bigues que sostenien una coberta que allargava la part superior de la diaclasa. Havent de tenir una certa inclinació cap a l'entrada de la cova, ja que així s'observen els sots des de la roca esquerra. Mirant des d'aquí a dalt, en el replà de la mateixa es distingeixen set forats fets en la seva perifèria, quatre rodons i tres de rectangulars, nombres 2, 3, 4, 5 i 1, 6, 7 .

Varien entre 17 x 13,5 cm i 12 x 12 cm i tenen uns 13 cm de profunditat. Tornant pel camí pel qual pugem i de nou d'enfront de la mole granítica pujant pel pendent del gual que forma la diaclasa, arribarem un replà en l'entrada de la cova, des d'on podrem visualitzar, en les dues parets, en cada metre i mitjà unes cavitats de 15 x 15 cm.

Cap la possibilitat que el seu ús anés per encaixar travessers i suportaven un pis horitzontal des de la boca de la cova fins al replà de la roca esquerra. L'altura des de la coberta superior a la plataforma és de set metres i fins a al peu del monòlit de setze, la distància entre la vertical de la paret extrema de la coberta i la paret interna frontal a l'entrada de la cova és de vuit metres (mesures preses per A.Rebullida)

En el solstici d'estiu i solament al migdia és quan la llum del sol il·lumina el replà del peu de la cova, deixant la resta a l'ombra. En el transcurs dels dies i la mateixa hora, la claredat va pujant i el equinoci arriba a la part baixa de la boca de la cova; dies després llisca dins i il·luminant la paret interior. El solstici d'hivern la llum aconsegueix el punt mes alt, començant una cambra d'hora abans de les dotze, hora astronòmica, amb una línia vertical que s'eixampla fins a les dotze, es trasllada i estrenyent-se desapareix uns tres quarts d'hora més tard, deixant de nou la cova a l'ombra .

Pujant al replà circular de la roca esquerra, la visió del panorama ens limita per la paret de la cova i per l'estrep que baixa en angle recte. Al sud podem veure tota la serralada de Montserrat i al oes-t el panorama s'enfonsa en la comarca de la Segarra. Més a prop s'albira el Turó de Grisén, de 790 metres d'altura, al sud de Castellfollit del Boix, per on desapareix el Sol en els equinoccis.

Si posem jalons verticals en els centres dels forats nombres 1 i 2, i observem les ombres que produeixen quan el Sol passa pel meridià, podrem constatar que la del jaló 2 se sobreposa a la de l'1, la qual cosa ens indica que la seva alineada és exacta-ment Nord-Sud. Des d'aquest lloc, la posta del sol.

En el solstici d'hivern es produeix per darrere Montserrat, prop de l'ermita de Sant Joan, a uns 900 metres d'altura i 13 quilòmetres de distància. Alineant els forats 1 i 5, els de major separació entre els set, podrem veure en el moment del ocàs el disc solar queda tangent al costat dret de la línia visual dels pals

Sobre el plànol, l'alineació dels forats 1 i 5 ens dóna un angle d'uns 32 graus amb la línia Aquest-Oest, la visual marcada pel costat esquerre del forat 2 i el costat dret del forat 4 donen també amb la línia equinoccial un angle de 25 graus, i la part esquerra del forat 7 amb tres quarts del forat 6 tenen un angle de 39 graus respecte a aquesta línia. Aquests dos últims valors corresponen a les posicions interna i externa de la Lluna en l'estiu respecte al solstici d'hivern .

Segurament el forat número 6 va ser rectificat per ajustar-ho a aquest valor de 39 graus. Recordem que tal posició només es podia comprovar una vegada cada 18,61 anys. L'alineació del costat dret dels forats 3 i 4 marca la línia equinoccial amb una diferència de dos graus, però hem de remarcar que la punta del Turó de Grisén és l'exacta referencia dels equinoccis.

Amb la construcció de la coberta superior i del pis inferior van aconseguir un recorregut més ampli de l'ombra i, per tant, un gnòmon (qualsevol objecte allargat l'ombra del qual es projectava sobre una escala graduada per mesurar el pas del temps) més precisa per determinar la durada de l'any i de les estacions. Indicant els set astres mòbils de l'esfera celeste amb les set cavitats i, alhora, amb la seva alineació van marcar el meridià, el solstici de l´hivern i les posicions extremes de la Lluna a l´estiu . Tot això els va permetre crear un calendari luni-solar i de fixar les festes rituals.

Coneixent el cicle de 18,61 anys o 230 lunaciones de la regressió dels nodes, és probable que descu-brisin també el període anomenat "saros" de 223 llunes en què es repeteixen, aproximadament a les les mateixas dates, els eclipsis lunars i solars. Els antics caldeos la feient servir per predir amb bastan-ta seguretat els eclipsis lunars, però respecte als solars, només sabien la possibilitat ja que és molt difícil que l'estreta ombra de la Lluna passi en un temps curt per a una mateixa regió.

Aquest tipus de prediccions donarien pas, més endavant, a l'Astrologia, pseudociencia, que va ser la base del desenvolupament de molts santuaris oraculars de l´antiguetat.

LA SEVA DATACIÓ

En observar l´alineació dels forats 1 i 5 al solstici d'hivern, es va veure que el Sol quedava tangent a la visual dels pals. El diàmetre aparent d'est és de 32 minuts. Doncs bé, suposant que aquests el minuts són el desplaçament des de quan es va fer l'alineació 1 i 5 fins a la posició actual, aquest recorregut ens permetrà de tenir una idea del temps passat. Recordem que són 1,16 minuts per segle, valor en què disminueix l'angle dels punts solsticial amb la línia Est-Oest a causa de la variació de la oblicuitat de l´eclíptica, per la qual cosa 32 minuts ens donen 2750 anys transcorreguts des de llavors, xifra que es pot considerar mínima ja que la desviació haver de ser major en estar el Sol completament invisible darrere dels pals.

Dibuix esquemàtic de com havia d'estar configurat el Santuari