Feia temps ja que volia portar al Joan a veure aquesta ermita, la primera vegada que vaig anar jo vaig fer un altre camí ben diferent entrant pel Morral del Drac i no sortint com avui doncs per on hem anat ha calgut "suar la cansalada"
A continuació faré un breu resum d'aquesta Ermita extret del bloc de Trailsantllorenç
I arribem per fi a l'Ermita
A continuació faré un breu resum d'aquesta Ermita extret del bloc de Trailsantllorenç
Hi ha dues teories
sobre l'origen de l'ermita de Santa Agnès. Una suposa que es tracava d'un
cenobi de monges benedictines. I l'altra considera que va ser creada per
deodonades, sense cap vincle amb un ordre concreta, que feien tasques
domèstiques per les comunitats religioses.
Les primeres
referències escrites a l'ermita es remunten al 1341. Es troben en el
testament de la dona d'en Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, la qual demana
ser enterrada al monestir de la Mola i deixar "tres diners" a
l'ermita de Santa Agnès.
El 1585 es construeix
una casa per a ermitans.
Entre les persones
que, en diverses èpoques van viure a l'ermita de Santa Agnès, destaca
el Beat Bonaventura Grau. Va néixer a Riudoms i es va traslladar a
Terrassa per fer d'infermer durant una epidèmia de pesta. Després de fer
aquesta tasca, va passar diverses temporades fent d'ermità a Santa Agnès.
Al Beat se li va
aparèixer la Mare de Déu per demanar-li que anés a Roma per reformar l'ordre
dels franciscans.
Però es té constància
d'altres ermitans, que van obtenir l'aprovació del Vicari General per a viure i
tenir cura de Santa Agnès. Estan documentats els següents ermitans:
- 1611: Jaume Llobet.
- 1637: Reverend
Francesc Datzira, del bisbat de Vic.
- 1615: L'esmentat Bonaventura
Grau.
- 1659: Jaume Rovira,
de Moià.
- 1717: Jaume Ballver
(va ser nomenta per segona vegada el 1730).
- 1740: G. Planelles.
- 1744: Josep Font.
- 1754: Joan
Perramon.
Hi han moltes mostres
de la devoció a Santa Agnès per part dels pobles dels voltants.
El 1651 el consell de
la vila de Terrassa va en processó a l'ermita per demanar els beneficis de la
pluja.
Tot i la distància,
Santa Agnès va tenir molts devots de Granollers. Hi ha constància que encara
l'any 1722 van anar a venerar-la i van obrar-li un retable.
El 16 de juliol de
1791 un fuster de Barcelona, per indicació del Prior de Sant Pau, trasllada la
imatge de Santa Agnès al monestir de Sant Llorenç. Aixi va quedar totalment
abandonada l'ermita.
Ferran Canyameres va
escriure sobre l'ermita:
“Era Santa Agnès
oratori trist
sota roca arbrada com
catau de guilla
on les dolces monges,
d’un blanc de jonquilla,
en constant arrest
pregaven a Crist.
Ara quatre panys de
decrèpits murs,
amb nius de serpents
i cants de calandres
guarden els bassols
plens de
salamandres i el
misteri grat dels silencis
purs."
Algun que un altre sender
Com es veu, avui els peus em corrien més que jo
Cal anar amb compte de no patinar
I arribem per fi a l'Ermita
És curiós el sistema de bañeas que hi ha per a l'aigua
I aquí trobem un hoste i per descomptat procuro no molestar de la seva migdiada
Entrada principal al recinte
Avui jo sé que si que el Joan dins seu m'ha maleït una miqueta pel tute que li he donat i ara es mereix un descans abans de menjar dalt a la Mola, aquí a una estona
Vinga noi que ja estem a dalt i la taula ens espera
Ja de baixada
Bona sortida i amb un excel·lent dia i ara un bon descans, crec que ara que estic escrivint això al Joan encara ronca al sofà de casa seva.
Josep Espinal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada