Interessant de conèixer
1-INTRODUCCIÓ
Un mapa és una reproducció plana ia escala reduïda d'una zona de
terreny que ens permetrà la visualització d'un sector de la superfície
terrestre com si es contemplés des d'una visió aèria.
Excursionistes orientant-se amb un mapa
Per realitzar senderisme i orientar en el medi natural, els mapes més
aconsellables són els topogràfics que ens proporcionen la màxima
informació sobre la configuració física del terreny, amb els diversos
accidents del terreny (muntanyes, valls ...), elements creats pel
home (carreteres, pistes, refugis ...) i elements naturals (rius, fonts,
pantans ...).
Mapes topogràfics
2-TIPUS DE MAPES a) Els que s'utilitzen per a la muntanya han
ser mapes Topogràfics amb corbes de nivell, però cal saber
"Llegir". Què són les corbes de nivell? Són línies imaginàries que uneixen
diferents punts de la superfície que estan situats a la mateixa altura, per
el que són útils per saber a l'altitud de qualsevol punt del mapa. Més
endavant s'explica detalladament com interpretar el relleu en aquests mapes.
Mapa topogràfic del Parc Nacional d'Aigües Tortes
b) Una altra opció són els MAPES DE cordals. Són plans esquemàtics
en els quals es prescindeix de les corbes de nivell, substituint-les per unes
línies de gruix traçat que signifiquen les divisòries més característiques,
també anomenades cordals. En els plànols de cordals només es representen
les cotes o alçades dels cims pel que resulta impossible establir la
altitud d'altres punts com fèiem en els plànols topogràfics. Els seus
prestacions es presten en la facilitat de la seva interpretació encara que resulta
recomanable haver manejat amb anterioritat els plànols topogràfics a
els quals podem calcular l'altitud de qualsevol punt del mapa amb un
error molt petit.
Mapa de cordals
Mapa de cordals
c) També hi ha els CROQUIS O MAPES TURÍSTICS que només dibuixen els
punts més significatius i que generalment són de poc valor muntanyenc
perquè només serveixen per l'itinerari concret que descriuen. A més no
solen estar dibuixats a escala.
Croquis o mapa turístic d'Aigües Tortes (Pirineus)
Croquis o mapa turístic d'Aigües Tortes (Pirineus)
Mapa turístic de Becs d'Europa
3-MAPES ADEQUATS a) Els millors mapes són els de l'Institut
Geogràfic Nacional (IGN) i els del Servei Geogràfic de l'Exèrcit
(SGE), que són els més utilitzats tant en escala 1:25000 com 1:50000.
Els de l'IGN es poden adquirir directament en dependències del
organisme distribuïdes per tot Espanya, en llibreries especialitzades, o bé
per Internet a través de la pàgina del CNIG (Centre Nacional d'
Informació Geogràfica) a la pàgina web http://www.cnig.es/. Abasten
tot el territori espanyol.
Mapa del IGN a escala 1:25000 de Sarria (Lugo)
Mapa del exèrcit
Mapa IGN de Becs d'Europa
b) Per a zones concretes, l'IGN pot realitzar mapes especials per
aquesta regió (Mapa de la Serra d'Ancares, Mapa de Sanabria i
voltants ...). c) Per a zones determinades també hi ha editorials de
caràcter muntanyenc, de contrastada experiència, que es dediquen a la
confecció de cartografia més detallada que els de l'IGN i més correctes en
Pel que fa als topònims. Entre aquestes destaquen l'Editorial Alpina, amb una
àmplia col · lecció de mapes per a tota la zona pirinenca, Editorial Adrados,
amb excel · lents mapes per al Parc Nacional de Becs d'Europa i per al
Parc Natural de Somiedo, i altres com Editorial Prames, i Pirineu. Són
editorials amb una producció de cartografia topogràfica, i bibliografia de
caràcter excursionista i muntanyenc en què ens trobarem
cartografia de les serralades i zones muntanyoses més significatives de
Espanya. Tots aquests mapes són molt manejables i resulten apropiats
per a la seva utilització per a activitats de senderisme i muntanya, amb escales
de 1:25000 i 1:50000, incloent a més informació addicional específica
per a la pràctica d'activitats en el medi natural a què es refereix.
Mapa de Editorial Alpina
Mapa de Editorial Alpina
Mapa de Editorial Adrados
4-INTERPRETACIÓ DELS MAPES I DESCRIPCIÓ
ELS SEUS ELEMENTS El mapa topogràfic nacional és la base de tots els
mapes d'Espanya. La seva escala és 1:50.000, encara que des de fa deu anys es
estan fent mapes d'escala 1:25.000. La projecció que utilitza és la
UTM, que divideix el món en fusos, encara que en els mapes antics es
usava la projecció cònica. Espanya es cobreix amb 1.130 fulles d'escala
1:50.000, la primera és la d'Afecte a La Corunya i l'última la de la
Restringeixi a l'illa del Hierro. Es va començar el 1853 i es va acabar en 1968.
Per realitzar aquestes primeres fulles es va usar la xarxa geodèsica. Els vèrtexs
geodèsics són aquests pivots de base quadrada i terminació cilíndrica que
trobem en el camp. També serveixen de vèrtexs geodèsics les torres
de les esglésies. Dels vèrtexs geodèsics se sap amb seguretat la seva latitud,
la seva longitud i la seva altitud.
Divisió de fulls del Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya
Avui en dia els mapes es tracen en funció de les dades que ofereixen els
satèl · lits i la fotografia aèria. En ells es localitzen els vèrtexs geodèsics
ia partir d'aquí es traça tot el mapa.
NUMERACIÓ I NOM
Cada full del Mapa Topogràfic Nacional ve numerada i nomenada,
segons la zona que ens interessi veure. El nombre, que figura en l'angle
superior dret, correspon a l'ordre correlatiu donat per l'IGN al Mapa
Topogràfic que va d'oest a est i de nord a sud. A cada full sol
venir un esquema que relaciona el full representada davant d'aquelles que
les envolten.
Numeració de fulls del Mapa Topogràfic de Galícia
També, al costat de la numeració del full, en l'angle superior
esquerre, sol venir la divisió administrativa de la zona amb les diferents
províncies que comprèn, si és el cas, i els diversos municipis que
abasta aquest full.
Numeració de fulls del Mapa Topogràfic de Galícia
Els mapes reben el nom de l'entitat de població amb més
nombre d'habitants que apareix representada en aquest full. Aquest
nom apareix a la part superior.
Mapa Topogràfic Escala 1:25000
SÍMBOLS DEL MAPA
Els símbols s'utilitzen per dibuixar elements al mapa que no poden
ser representats a escala. Quant a la seva representació al mapa, es
ha adoptat el següent codi:
a) Població: color vermell
b) Moviment de terres: color siena
c) Hidrografia: color blau
d) Element vegetal: color verd
e) Element industrial o administratiu: color negre
f) Xarxes de transport:
-Vermell: carreteres, autovies, autopistes, electricitat
-Negre: camins, vies pecuàries, ferrocarril, oleoductes
g) Límits administratius:
Mitjançant símbols lineals de color negre que combinen creus i línies en
diferent nombre, s'assenyalen els límits entre les diferents unitats
administratives: municipis, províncies, comunitats autònomes i estats.
Nació: + + + + + + + +
Autonomia: +. +. +. +.
Província: + - + - + - + -
Municipi: + - + - + - +
h) Toponímia:
Al costat dels símbols que serveixen per cartografiar un lloc, apareixen
escrits els noms dels llocs més importants, podent aparèixer
abreujats. El nom dels llocs ens servirà entre altres coses per
localitzar el full del mapa, intuir l'origen històric dels llocs, aclarir
l'ús del sòl en aquest lloc, etc.
i) Altra informació puntual que pugui venir reflectida en la llegenda,
com mines, torres, castells, fars, ermites, terraplens, filats,
salines, dunes, etc.
Llegenda amb símbols utilitzats en un mapa
LA LLEGENDA Totes les anotacions que es posen al costat d'un mapa
perquè sapiguem el significat dels símbols utilitzats en ell, es
coneixen amb el nom de llegenda. Ens ajuda a la seva interpretació i
lectura
.
Llegenda d'un mapa
En la llegenda apareixen signes convencionals que representen diversos
accidents geogràfics o construccions humanes, i poden aparèixer
molts signes (informació) per unitat de superfície del terreny o pel
contrari molt pocs, depenent de la finalitat i de l'escala del pla.
A partir dels signes convencionals serem capaços de comprendre i
interpretar qualitativament un mapa, distingint i identificant els
diferents tipus de vials, vies fluvials, divisions administratives, etc.
Llegenda d'un mapa
Un altre model de llegenda
L'ESCALA L'escala del mapa indica la relació de reducció entre la
realitat del terreny i la seva representació plana i generalment ve
indicada al marge del mapa, a la zona inferior central. En tot mapa
podem observar dos tipus d'escales, la numèrica i la gràfica. a) Escala
numèrica: ve determinada per un trencat, de tal forma, que l'
numerador representa la mesura del plànol i el denominador representa la
mesura del terreny. Així per exemple, si en un mapa apareix l'escala
1:25.000, 1cm. del plànol, representa 25.000 cm. del terreny o el que és el
mateix 250 m, també en un mapa amb escala 1:50.000, 1 cm. del plànol
representa 50.000 cm. del terreny o 500 m, i d'igual manera una escala
de 1:100.000 indica que a cada centímetre en el pla li corresponen
100.000 centímetres en la realitat, o el que és el mateix, 1 quilòmetre. Per
exemple, en un pla amb aquesta escala 1:100000 mesurem la distància entre
dos pobles A i B, sent aquesta de 3,5 centímetres; aplicant una regla de
3 podem saber que la distància real entre A i B és de 3,5 quilòmetres.
Com més baix sigui el denominador, més detall tindrà el mapa Per
tant, l'escala en un mapa = distància mesurada al mapa / distància real
del terreny 1:25.000 = 1 cm al mapa / 25.000 cm en el terreny = 1 cm
al mapa / 250 m al terreny 1:50.000 = 1 cm al mapa / 50.000 cm
en el terreny = 1 cm al mapa / 500 m al terreny Així els mapes amb
escala reduïda (els que abasten una gran quantitat de terreny) no són
aconsellables per a una excursió a peu. És el cas dels mapes de
carreteres i provincials de 1:500.000, 1:200.000, 1:100.000 que tenen
representat massa terreny perquè ens puguem orientar amb
facilitat caminant. En canvi els de gran escala ofereixen més detalls,
és el cas dels d'escala 1:50.000 que mostra els accidents principals
del relleu i la majoria de senders senyalitzats, sent apropiats per
excursions a peu o amb bicicleta. Què escala és la més apropiada per a la
muntanya? Els mapes amb escala 1:50.000 ja comentats i, sobretot, els
d'escala 1:25.000 en mostrar cotes d'altura secundàries, inclinacions
precises i senders secundaris. Hi ha fins i tot mapes encara de més
escala dedicats a zones muntanyoses, serres o cadenes muntanyoses
específiques publicades per algunes editorials.
Mapa topogràfic escala 1:25000 d'Aigües Tortes
Per això a l'hora d'escollir o adquirir un mapa és necessari fer-ho
segons l'activitat que anem a realitzar. b) L'escala gràfica: és el
dibuix de l'escala numèrica que també ve indicat al marge
inferior del mapa. Es representa sobre una línia horitzontal, dividida en un
nombre determinat de parts iguals, que simbolitzen gràficament,
segons l'escala emprada, la distància existent entre dos punts. Ens
permetre fer conversions de forma directa, traslladant la mesura del
mapa a aquesta línia per saber la magnitud real.
Diferents escales gràfiques de mapes
Escala gràfica d'un mapa 1:25000
Sabent l'escala d'un mapa, serem capaços d'esbrinar la distància
que hem de recórrer. Per a més comoditat, hi ha uns aparells
denominats curvímetros, que són uns aparells amb una rodeta amb la
que podem recórrer sobre el mapa el trajecte del qual ens interessa
conèixer la distància, tan sols sabent l'escala del mapa.
Curvímetre
Curvímetre digital
El RELLEU Es representa mitjançant quatre elements principals: 1 -
CORBES DE NIVELL: són línies imaginàries que uneixen diferents punts de la
superfície a la mateixa altura pel que són útils per saber a l'altitud en
que estem. Són línies tancades i mai poden tallar unes a les altres ni
bifurcar.
Foto del terreny real a representar en un mapa
Representació del terreny anterior en un mapa amb corbes de nivell
Mapa amb corbes de nivell
Corbes de nivell en un mapa
Representació de corbes de nivell en un mapa
Hi ha dos tipus de corbes de nivell: a) Les línies més gruixudes que es
denominen corbes mestres i que indiquen l'alçada en nombre com a guia
vàlida per a tots els punts d'aquesta corba. Cada 5 corbes es traça una corba
mestra per facilitar la interpretació de la lectura del mapa. b) Les
altres línies fines en què no es llegeix l'altura, però que podem
esbrinar fàcilment prenent com a referència les gruixudes tenint en
compte l'equidistància segons l'escala del mapa.
Corbes de nivell mestres i les més fines normals
Corbes de nivell mestres i normals
Representació de corbes de nivell
Interpretació de de corbes de nivell
L'equidistància o separació entre cada dues corbes de nivell consecutives
consisteix en la diferència d'altitud entre dues corbes contigües i depèn
de l'escala, per exemple en un mapa a escala 1:50.000 és de 20 metres i
en un 1:25.000 és de 10 m. Aquesta equidistància apareix com
informació al mapa a la part inferior juntament amb l'escala o al costat de la
llegenda. Així, sumant o restant aquesta equidistància a les corbes de nivell
mestres, calculem fàcilment l'altitud de les línies més fines de les
corbes de nivell.
Representació de corbes de nivell i equidistància
Representació de corbes de nivell i equidistància
Quan les corbes de nivell estan més juntes, vol dir que el terreny
té més inclinació (pendent) i quan se separen el terreny tindrà
menor pendent i serà més pla. Així, llegint la cota impresa
al revolt mestra i veient la separació de les corbes, podrem saber si
pujarem esbufegant un vessant o si la baixarem tranquil · lament. Les
corbes de nivell rarament són paral · leles entre si, sinó que tenen contínues
inflexions, racons, irregularitats, etc. l'única finalitat és reflectir la
varietat de la superfície del terreny. Les corbes de nivell ens permeten
identificar una sèrie de formes del terreny fonamentals per a la lectura
i interpretació del mapa:-Muntanya: La muntanya és una elevació del terreny
en el pla. Es representa amb corbes de nivell concèntriques que van de
menor a major altura comptant sempre de fora cap a dins, és a dir
que la corba exterior té una cota inferior a la immediatament següent
i interior.-Cim o cim: És el punt culminant o alçada superior de
una muntanya. Al mapa s'identifica com l'última corba concèntrica
interior. Per marcar amb més precisió aquesta altura màxima alguns
mapes la indiquen amb un triangle o un punt, i de vegades afegeixen la seva altitud
expressada en metres.-Vessants o vessants. Superfícies laterals i
inclinades d'una muntanya o una cimera. En un mapa es representa com un
conjunt de corbes aproximadament equidistants rectilínies i paral · leles.
Quan les vessants són molt verticals reben el nom de "parets". Una
major proximitat de les corbes indicarà major pendent.
Muntanya, cim i vessant
-Foia, fondalada o depressió: És una depressió o zona més baixa del
terreny. És fàcilment confusible amb una muntanya ja que la configuració
de les corbes de nivell és anàloga, si bé la diferència és que en les
foies la corba exterior tindrà una altitud o cota superior a la
immediatament interior. És a dir, que en aquest cas hi haurà corbes
concèntriques que engloben altres de menor altitud.
Foia o fondalada
-Divisòria o cresta.: Suposant una caiguda d'aigua sobre la muntanya, part
l'aigua aniria cap a un vessant i part cap a l'altra. Aquesta línia imaginària
en la qual l'aigua prendria diferents camins és la divisòria o cresta. Al
mapa és la línia igualment imaginària que uniria els vèrtexs que formen
les corbes de nivell d'aquestes dues vessants. Apareix com un conjunt de
"Ves" que apunten cap a sota de la muntanya on les corbes de menor
cota envolten les de major cota
Divisòria i cresta
-Collado: Zona on acaba la divisòria d'una muntanya i comença la de l'
següent. És una zona deprimida entre dos turons. El coll és el punt
de franqueig més assequible entre dues muntanyes en estar situat a menys
alçada. Al mapa l'identifiquem com el lloc on comencen a
ascendir per separat les corbes que envolten als dos muntanyes entre els
que s'ubica. Històricament, els colls han constituït els passos
naturals de les barreres muntanyoses, per la qual cosa sendes, camins i
carreteres solen traçar a través d'ells. Els colls de fàcil accés
solen anomenar-se "ports" mentre que els més escarpats i de difícil
accés es diuen "bretxes o portells".
Collada
-Vaguada: Depressions que iniciant-se en les collades separen les vessants
d'una muntanya amb les del següent. Són els camins naturals de l'aigua
(Tàlveg = per on va l'aigua) i en elles generalment trobarem
rierols i torrents pels quals es canalitza l'aigua que separa les
divisòries. Si tàlvegs se situen entre vessants d'inclinació molt
pronunciada es diuen "barrancs", i si aquestes barreres arriben a ser parets,
el seu nom és el de "goles", o "congostos" quan la seva longitud és
gran. Al mapa tàlveg és la línia imaginària que uneix els vèrtexs
que formen les corbes de nivell de dues vessants, tenint la forma d'un
entrant. Es veurà llavors com un conjunt de "ves" apuntant cap
dalt de la vall on les corbes de major cota envolten a les de menor
cota.
Tàlveg
-Plana: Són zones de mínima pendent, corresponen a
representacions on les corbes de nivell estan molt separades.
Diferents tipus d'accidents del terreny en un mapa
2-LES COTES I vèrtexs geodèsics: les cotes es representen mitjançant
un punt marró o negre que indica l'altura d'un punt excel · lent o
important pel que fa al nivell del mar. Designen aquells punts clau o
d'interès (cims, colls, rius, ponts, edificis aïllats, etc.) en un
mapa.
Els vèrtexs geodèsics són cilindres de pedra muntats sobre una base
quadrangular, que són molt habituals en els cims i pics de les
muntanyes, i que constitueixen una referència fixa d'altitud, posició i
distància. En els mapes estan representats amb triangles.
Vèrtex Geodèsic
3-EL SOMBREJAT: s'utilitza per donar sensació de relleu en els mapes i
consisteix en enfosquir amb diferents intensitats determinades zones del
mapa suposant que hi ha una font de llum procedent del NW
(Nord-oest) amb una inclinació de 45 º.
Mapa smb ombrejat
4-LES TINTES hipsométricas: s'empra també per donar sensació de
relleu en els mapes. Consisteix en pintar l'espai comprès entre
dues corbes de nivell (no necessàriament consecutives) de diferents colors o
del mateix color, però amb tonalitats diferents. S'empra en mapes de
escala petita on les equidistàncies de 200 o 400 metres no permeten
apreciar amb claredat el relleu del terreny.
Mapa d'una ruta en Xarxes, amb tintes hipsomètriques segons l'altitud
Representació del relleu en un mapa amb tintes hipsomètriques
Mapa hipsomètric amb colors segons l'altitud de cada zona
LES DISTÀNCIES TOPOGRÀFIQUES
Quan parlem de les escales, vam veure el fàcil que era calcular sobre un
mapa la distància que separa dos punts qualssevol. Recordem com
exemple, en un mapa amb escala 1:50.000, 1 cm. del plànol
representava 50.000 cm. del terreny que equivalien a 500 m. Aquesta distància
així obtinguda es diu distància reduïda.
Aquesta distància l'obtindrem sempre amb una regla de tres. Un altre
exemple: si l'escala del plànol és 1:50000 i la distància entre dos punts
és 10 cm, fem la regla de tres:
1 cm en el pla → 50000 cm en el terreny
10 cm en el pla → x cm en el terreny
x = (10 x 50000) / 1 = 500000 cm = 5000 m en el terreny
Però passa que, quan de veritat ens posem a recórrer aquest itinerari,
caminem força més metres a causa de les pujades i baixats. La
distància que realment anem és la distància natural o real.
La distància natural no podem calcular amb precisió perquè els mapes
no reflecteixen tots les petites irregularitats del terreny però, gràcies a
les corbes de nivell, podem apropar-nos força a ella calculant la
anomenada distància geomètrica, que és la que trobem per les corbes de
nivell. Vegem com fer-ho:
En el següent gràfic, anem a suposar que, segons l'escala del plànol, la
distància real entre els punts A i B [a: distància reduïda] és de 60
metres (això ho hem calculat amb una regla de tres, basant-nos en la
relació que ens indica l'escala). L'altura del punt C [b: diferència de
ara] la calculem segons les corbes de nivell, i aquesta és de 45 metres.
Distàncies topogràfiques (reduïda i geomètrica)
Tenint aquestes dades, és fàcil conèixer la distància entre A i C (h: distància
geomètrica) mitjançant el famós Teorema de Pitàgores, ja que hem
pogut formar un triangle rectangle: h2 = a2 + b2; h = 75 metres. Com
hem dit abans, aquesta distància no és la real entre A i C [distància natural],
sinó que és la distància geomètrica, molt aproximada, de la línia recta que
els uneix.
LES PENDENTS
Per idear correctament el sentit de les pendents, es determina per:
a) Pels cursos d'aigua, com rierols, tàlvegs i rius, amb el dibuix
corresponent.
b) Els colors o les tintes hipsomètriques, en què les majors altures
vénen indicades pel color blanc (neus perpètues i glaceres), fins
les zones més baixes com valls i costes indicades en verd clar, passant
per altures intermèdies representades per diferents tonalitats de
marró, ocre i verd. El color siena seria per a les grans altituds i el
vermell o violeta es reserva per a les majors cims de la Terra.
c) Per les altures que indiquen les cotes.
d) El sentit dels números de les corbes de nivell, en el qual la part
superior de les xifres indiquen l'alt del pendent.
Les inclinacions de les pendents poden venir indicades en graus o en
percentatge. Els graus són més utilitzats assenyalant aquests l'angle que
dibuixa el terreny respecte a l'horitzontal. Els percentatges són més usats
per senyalitzar carreteres, indicant la relació entre el desnivell i la
distància horitzontal.
Comentàvem anteriorment que quan les corbes de nivell estan més
juntes, vol dir que el terreny té més inclinació (pendent) i
quan se separen el terreny té menor pendent i serà més pla.
El terme pendent pot definir com la relació que existeix entre la
distància reduïda recorreguda (la qual calculem amb l'escala del mapa) i la
alçada ascendida a recórrer-la. El pendent es pot expressar en tant per
cent i en graus:
Per calcular el pendent en tant per cent es divideix l'altura ascendida
("B" en el gràfic) entre la distància reduïda ("a") i es multiplica per
100. Com més juntes estiguin les corbes de nivell en un itinerari donat,
més fort serà el pendent.
Pendent = Distància en vertical (b) * 100/Distancia en horitzontal (a)
El càlcul del pendent en graus es pot fer utilitzant fórmules
trigonomètriques. D'aquesta manera el pendent és la tangent de l'angle que
forma el terreny amb l'horitzontal (Tangent A = Alçada (b) / Distància (a), o
bé dibuixant el triangle a escala (format per l'altura i la distància
reduïda com catets i la distància geomètrica com hipotenusa) i
mesurant l'angle amb un simple transportaángulos (en el gràfic que es
detalla a continuació, caldria mesurar l'angle A del triangle format
per a, BiH).
Càlcul del pendent
Per exemple, si el desnivell és 280 metres i la distància horitzontal o
reduïda és 2000 metres:
Pendent = 280/2000 = 0,14 = 14%
PERFILS Topogràfics xatejar topogràfic és una
representació de tipus lineal, que permet establir les diferències
altitudinals que es presenten al llarg d'un recorregut. Serveix per
fer-se una idea de com és el relleu que està dibuixat al mapa,
indicant les altituds i la distància del recorregut.
+16.53.14.png)
Perfil topogràfic
Per aixecar un perfil topogràfic s'empra la informació que ens
proporciona al mapa, és a dir, les corbes de nivell, la distància horitzontal
entre dos punts i l'escala. Primer seleccionem dos punts del mapa i
tracem una línia recta entre els dos. Després sobre un paper col · locat
sobre de la línia marquem totes les corbes de nivell que ens
trobem. Si les corbes de nivell estan molt juntes només cal que
marquem les corbes mestres.
Amb aquesta informació ens anem al paper i dibuixem un eix de
coordenades.
L'eix horitzontal (abscisses) tindrà la mateixa escala que el mapa. Sobre aquesta
línia traslladem les distàncies entre les corbes de nivell que tenim a la
full.
L'eix vertical (ordenades) tindrà una escala diferent. El normal, per
poder veure còmodament el relleu és que estigui en l'escala 1:10.000, però
podem triar qualsevol. És a dir, cada centímetre en el paper seran 100
metres a la realitat.
A continuació aixequem cada punt de l'eix d'abscisses en vertical fins
assolir l'altitud corresponent a l'eix d'ordenades. I el marquem.
Quan ho haguem fet unim tots els punts i tindrem un perfil
del relleu en línia recta entre els punts seleccionats.
Per completar el tall hem de posar el nom dels punts dels
extrems del tall, i aquells més significatius, juntament amb l'escala que
hem emprat.
Perfil topogràfic
ORIENTACIÓ DEL MAPA Per llegir correctament un mapa
topogràfic cal orientar. Orientar un mapa, o un pla, consisteix
en fer coincidir les seves adreces amb les que apareixen en el terreny, de
manera que els accidents del relleu representats al mapa quedin
situats en la mateixa direcció que estan els reals en el terreny. Així, el
mapa orientat ens permetrà a primera vista fer-nos una idea dels
rumbs aproximats per anar als diferents punts, i identificar els
accidents del terreny quan estiguem en un cim, mirador,
descansant, o contemplant el paisatge. Un mapa topogràfic està
orientat quan la part superior del mateix està dirigida cap al nord
de la Terra. Per norma, i llevat que s'indiqui el contrari, els mapes
tenen el nord a la part superior, i les línies paral · leles als cants
verticals són les seves línies Nord-Sud.
És bàsic saber orientar un mapa
En general tots els mapes estan orientats de manera que a la part
superior d'aquests es troba el Nord geogràfic. A la part inferior
central del MTN (Mapa Topogràfic Nacional) 1:50.000 podem veure els
dades de l'orientació del mapa (Nord geogràfic i Magnètic) i de la
variació de la declinació magnètica, referits per al centre del full.
Per orientar un mapa s'empra la brúixola. Hi ha molts models,
sent els més comuns i adequats els models Silva amb base
transparent, limbe mòbil i regle graduat, construïdes amb plàstic per
aconseguir lleugeresa.
Brúixola tipus Silva d'orientació
Els elements més importants d'una brúixola d'orientació són:
-La base, en la qual estan gravades la fletxa de direcció, les línies
auxiliars de direcció, i el regle graduat, sol tenir també una lupa
per facilitar la lectura del mapa.
-El limbe, és un cercle, generalment graduat, que pot fer girar
sobre el seu centre, i és on estan marcats els graus i el Nord. En el seu
base porta gravada una fletxa de nord i diverses línies auxiliars paral · leles a
ella, que s'utilitzen per prendre rumbs sobre el mapa, fent-
coincidir amb les línies de nord del mapa.
-L'agulla magnètica, és l'element essencial de la brúixola, llegint la
graduació dels llimbs coincident amb la punta que indica el nord, pintada
de color vermell, es prenen i marquen rumbs i s'orienta al mapa.
Per orientar el mapa procedirem de la manera:
En tot mapa, llevat que es digui el contrari, el nord és a la part
superior del full, al sud en la inferior, l'est a la dreta i l'oest a la
esquerra. Per orientar el mapa col · loquem la brúixola paral · lelament als
meridians, oa la vora dret o esquerre del full si no hi ha dibuixats
meridians. Llavors girem full fins que el limbe de la brúixola
coincideixi amb l'adreça que marca l'agulla. En aquest moment tenim el
mapa orientat.
Explicat més detalladament, els passos serien els següents:
1. Col · locar el mapa sobre una superfície el més horitzontal possible ja
continuació la brúixola sobre el mapa fent coincidir el cant lateral
de la brúixola amb el marge del pla.
2. Girar el limbe de la brúixola fins que la fletxa Nord coincideixi amb la
fletxa de direcció de la brúixola.
3. Girar el mapa fins que agulla imantada coincideixi amb la fletxa Nord. De
Així, la fletxa de direcció de la brúixola assenyalarà cap al nord del
pla.
4. Si volem tenir més precisió podem introduir la declinació
magnètica. Per a això i després de conèixer el seu valor, desviarem cap al
oest la fletxa Nord amb un angle igual a la declinació magnètica. De
Així, quan la fem coincidir amb l'agulla imantada aquesta
indicarà ara el nord geogràfic exacte.
L'DECLINACIÓ MAGNÈTICA
Al nostre planeta, pel moviment del mateix sobre el seu eix, hi ha dos
nords: nord geogràfic i nord magnètic.
a) Nord geogràfic, es tracta d'un lloc determinat del pol nord que
correspon amb l'eix de rotació de la terra. Els plànols s'estableixen
sobre la base del nord geogràfic, on convergeixen els meridians.
b) Nord magnètic, és el que atreu l'agulla de la brúixola i que
troba aproximadament entre Groenlàndia i la Terra de Baffin, en
Canadà. Aquest nord magnètic té la particularitat que va variant
lentament la seva posició al cap dels anys. Aquesta variació es diu
"Declinació magnètica", es representa per la lletra grega δ i en els
mapes topogràfics ve indicat a la part inferior central del full.
En altres paraules, la declinació magnètica és l'angle o variació
comprès entre el nord magnètic i la direcció del nord veritable o
geogràfic i aquesta variació cal tenir-la en compte per realitzar
itineraris que necessiten brúixola.
Nord geogràfic i magnètic
La declinació és considerada positiva quan el nord magnètic es
troba a l'est del nord veritable i viceversa quan es troba al
oest.
En general en la part inferior central del mapa topogràfic podem
veure les dades de la variació de la declinació magnètica, referits pel
centre del full.
Dades en un mapa de la variació de la declinación magnètica
El càlcul exacte de les variacions de la declinació magnètica és
impossible, en ser irregulars i degudes a multitud de causes. Els serveis
geogràfics fan uns càlculs de previsió, els quals arriben a una
exactitud més que suficients per als nostres fins. Els mapes topogràfics
faciliten les previsions del valor de la declinació, indicant la seva variació
anual amb referència al seu valor en el moment de confecció del full.
Declinació magnètica en un mapa
Com veiem en la imatge anterior, si agafem un full la declinació
magnètica per al gener 1, 2001 sigui 3 º 37 'amb una variació anual de
la declinació de -7 ', això vol dir, que si nosaltres farem un
càlcul per al mes de gener de 2008, cada any des de 2001 fins 2008 (7
anys) l'angle de declinació s'haurà reduït en 49 'en aquests set anys,
(3 º 37 '- 49' = 2n 349 '), la qual cosa significa que hem d'utilitzar com a angle
de declinació magnètica 2n 349 '.
Com a Espanya la declinació és occidental de moment, el nord
magnètic està a l'oest del nord geogràfic, el nord geogràfic estarà en
2n 349 'a l'est del nord magnètic. Com hem dit aquestes dades són
per al centre del full, la resta del full també té la seva variació
disminuint o augmentant segons el punt on ens vulguem situar.
Però això és massa precisió per a nosaltres que amb prou feines notaríem en
nostra brúixola, així que amb el càlcul que hem fet ens val amb 3r
que és la diferència entre el Nord magnètic i el geogràfic.
Un altre exemple:
La declinació magnètica per l'1 de gener de 2000, és de 3 º 10 'Oest i
disminueix cada any 8,3 ', de manera que per al 2009 seria: 8,3 x 9 = 74,7' a
2009
Com cada grau té 60 '
El grau sexagesimal, com a unitat del sistema de mesura de angles
sexagesimal, aquesta definit partint que un angle recte té 90 ° (90
graus sexagesimals), i els seus divisors el minut sexagesimal, i el segon
sexagesimal, estan definits de la manera:
1 angle recte = 90 ° (graus sexagesimals).
1 grau sexagesimal = 60 '(minuts sexagesimals).
1 minut sexagesimal = 60'' (segons sexagesimals).
Així doncs, 75-60 '= 15, totalment disminuir -1 º 15' - Llavors, 3r 10 '- 1r 15' = -
1,9 º
Haurem de sumar 1,9 º a l'adreça real per obtenir la magnètica en
nostra brúixola.
Exemple: Direcció Reial o Geogràfica = 350,8 º + 1,9 º Adreça magnètica =
352,7 º, Rumb a seguir = 352,7 º
En algunes latituds aquesta declinació no arriba a un grau pel que no es
té molt en compte però en altres en canvi és exagerat, i que cal
compensar si es vol un orientar correctament.
Alguns models de brúixoles disposen d'una correcció de la declinació
per no haver de calcular-la en cada mesurament.
Si la variació magnètica local no està registrada al mapa hi ha una
forma de descobrir-ho. Només cal apuntar de nit amb la brúixola a la
estrella polar i observar la diferència entre l'agulla i el nord indicat.
COORDENADES D'UN MAPA
La forma més correcta d'determinar un punt sobre un mapa que no
posseeix nom propi o detall orogràfic particular és a partir dels seus
coordenades, les quals són pròpies i diferents de les de qualsevol altre
punt.
Els mapes topogràfics vénen representats per dos tipus de
coordenades: les geogràfiques i les coordenades UTM
a) Coordenades Geogràfiques (Latitud i Longitud):
Cada punt de la superfície terrestre té les seves pròpies coordenades de
latitud i longitud en funció de la seva posició respecte a les línies
imaginàries que divideixen la Tiera tant longitudinalment (meridians)
com transversalment (paral · lels).
Meridians i paral · lels
Els meridians divideixen la Terra longitudinalment del pol nord cap
al sud en seccions que s'assemblen a grills de taronja. A cada línia li
correspon un número d'identificació a partir del meridià d'origen
(Meridià 0 º) que passa per Greenwich, a les proximitats de Londres.
Les altres línies estan identificades numerant cap a l'est (E) i cap
l'oest (W), des dels 0 º fins als 180 º que és la línia contrària a la de
Greenwich (o antimeridià de Greenwich). Els meridians es diuen així
perquè uneixen tots els punts on simultàniament és migdia. Els
meridians, a diferència dels paral · lels, són tots de la mateixa longitud.
Meridians
Els paral · lels són línies transversals als meridians en plans
perpendiculars a l'eix de la Terra. A igual distància dels pols un cercle
màxim anomenat equador o paral · lel d'origen (paral · lel 0 º) divideix la
Terra en dos hemisferis denominats nord o boreal i sud o austral. Altres
cercles menors decreixents cap als pols, constitueixen la xarxa de
paral · lels. Estan numerats a partir de l'equador (0 º) cap al nord (N) i
cap al sud (S) des dels 0 º fins als 90 º que es confonen amb els pols
Paral · lels
-Latitud: Atenent l'anterior, els paral · lels determinen la latitud de
un punt. La latitud és l'arc (expressat en graus sexagesimals) des
el paral · lel d'origen (Equador) fins al paral · lel del lloc. El rang de
latituds va de 0 º a 90 º, indicant darrere si és nord o si és sud. El símbol
de la latitud és "l" minúscula i és la coordenada que es dóna en primer
lugar.Su línia base és l'Equador.
Al mapa, l'escala de latituds està situada en negre a la dreta ia l'
esquerra de la mateixa. A l'hemisferi Nord aquesta escala augmenta cap
dalt de la carta, en l'hemisferi Sud cap avall. En aquestes escales 1 '
(Minut) equival a 1 '(milla) pel que poden utilitzar-se per mesurar
distàncies.
Latitud
-Longitud: Els meridians determinen la longitud d'un punt sobre la
superfície terrestre. La longitud és l'arc (també expressat en graus)
del des del meridià d'origen (Greenwich) fins al meridià del lloc.
El rang de la longitud va de 0 º a 180 º, indicant darrere si és cap a l'est
o cap a l'oest. La seva línia base és el meridià de Greenwich o meridià
0. El símbol de la longitud és "L" majúscula i és la coordenada que es dóna
en segon lloc.
Longitud
Al mapa, l'escala de longituds està situada en color negre a la part
superior i inferior. A l'Oest de Greenwich aquesta escala augmenta cap a la
esquerra de la carta, l'Est de Greenwich cap a la dreta. Mai han
utilitzar aquestes escales per mesurar distàncies, la distància d'1 'en longitud
va disminuint com més s'allunya de l'Equador.
Latitud i longitud
Latitud i longitud
Per tant, la situació d'un punt en els mapes es determina per la
latitud i la longitud, que s'indica en graus i al seu torn en minuts.
Hem de recordar que un grau està format per 60'y un minut per 60 ".
Així, per exemple, el bec Moncayo té una latitud de 46 º 27 'N i una
longitud de 5è 96 'E.
Escala en un mapa de latitud i longitud
Conèixer la longitud i latitud d'un punt del mapa:
Per a això hem de "traslladar" aquest punt a l'escala de longituds (superior
i inferior) o l'escala de latituds (esquerra o dreta), que podem
fer per mitjà de diversos mètodes, explicarem el més senzill que és el
mètode de la regla:
Mètode de la regla per saber la latitud i longitud
Per trobar la Latitud:
-Situem 1 cartabó, escaire o transportador quadrat de manera
que quedi perpendicular a l'escala de latituds a l'altura del punt del
que desitgem conèixer la latitud. Dibuixem una recta fins a l'escala.
-Llegim la posició en l'escala, recordant que a l'hemisferi nord les
latituds augmenten de valor cap amunt i en l'hemisferi sud augmenta
cap avall.
Per trobar la Longitud:
-Situem 1 cartabó, escaire o transportador quadrat de manera
que quedi perpendicular a l'escala de longituds a l'altura del punt del
que desitgem conèixer la longitud. Dibuixem una recta fins a l'escala.
-Llegim la posició en l'escala, recordant que a l'Oest del meridià 0 º
la longitud augmenta cap a l'esquerra i l'Est del meridià 0 º augmenta
cap a la dreta.
Un altre exemple:
En el gràfic següent, podem observar que el pic "Cañaveral" està
situat a 37 º 20 '54 "N, 4 º 13' 0" W.
Càlcul de latitud i longitud del bec Cañaveral
b) Coordenades Rectangulars (UTM):
Sabem que els punts de la terra estan definits per les coordenades
geogràfiques i aquest podria ser el sistema a emprar per situar els punts en
el pla, però donada la incomoditat que presenten les operacions amb
nombres complexos de graus, minuts i segons, es recorre a l'ocupació
més habitual d'un altre tipus de coordenades: les coordenades rectangulars o
UTM
La Projecció UTM (Universal Transversa Mercator), actualment la més
utilitzada en els mapes topogràfics, és una projecció cilíndrica
transversal a l'eix de la terra que no té distorsions a la zona del
Equador (manté els angles en el procés de conversió cartogràfica, és
dir, conserva les formes o contorns però no les àrees) i que ens serveix
per representar la superfície esfèrica de la Terra sobre una superfície
plana.
A diferència del sistema de coordenades tradicional, expressades en
longitud i latitud, les magnituds en el sistema UTM s'expressen en
metres únicament al nivell del mar. La quadrícula que cobreix el mapa
topogràfic és la xarxa de coordenades UTM
La representació es realitza en fusos de 6 ° d'amplada (668 km.), De
manera que el globus terraqüi queda cobert per 60 fusos numerats, del
1 al 60, d'oest a est des del antimeridià de Greenwich (180 º).
Els fusos es divideixen de sud a nord en 20 bandes esfèriques UTM de 8 ° de
amplitud, que s'identifiquen amb lletres majúscules començant per la C i
acabant per la X, ambdues incloses (excepte CH, I, LL, Ñ, O), des de 80 ° sud
a 84 ° nord. Els cercles polars queden exclosos d'aquesta projecció per
evitar les zones més deformades, els pols es realitzen en projecció
estereogràfica.
La intersecció de fusos i bandes genera 1200 zones (60 fusos x 20
bandes), de 6 º de longitud per 8 º de latitud designant pel nombre de
fus seguit de la lletra de banda. Espanya queda inclosa en les bandes S i
T dels fusos 29, 30 i 31, excepte Canàries que s'inclou en la banda R
del fus 28.
Coordenades UTM
Al seu torn cada fus està dividit en quadrats de 100 km. de costat
designats per dues noves lletres majúscules i cada quadrat en una
retícula quilomètrica, la referència numèrica apareix expressada en els
marges del mapa, en què la longitud del costat depèn de l'escala
emprada. Per exemple les escales 1:25.000 i 1:50.000 tenen quadrats
d'un quilòmetre quadrat.
Per tant, les coordenades UTM es representen en els mapes
topogràfics en els marges del mapa, al voltant del mateix, en color
blau.
Coordenades UTM en un mapa topogràfic
Conèixer les coordenades UTM d'un punt del mapa:
Per a això, hem de "traslladar" aquest punt a l'escala de coordenades
UTM que envolta al mapa.
Per poder identificar un punt per coordenades rectangulars tindrem
de definir en primer lloc un eix d'abscisses (x) i un eix d'ordenades
(I), o el que és el mateix, traçar una línia horitzontal i una altra vertical que
convergeixin en el punt que es vol conèixer.
La designació d'un punt per aquest sistema consta d'un grup de lletres i
nombres successivament units, que indiquen: la zona (fus i banda), el
quadrat dels 100 km. i les coordenades rectangulars referides a la
cantonada SW d'aquest quadre, amb l'aproximació que es desitgi.
Exemple: Per el punt "Pic del Gelera" d'aquest mapa les coordenades
UTM serien:
Càlcul de Coordenades UTM
Fus: 30
Zona: T
Identificació del quadrat de 100 km: WG (establert en el gràfic
anterior per a Espanya)
Coordenades:
X: Cal buscar la barra vertical més propera al punt i llegir els
nombres grans que la retolen. A continuació dividirem el quadrat en
desenes parts, és a dir en un quilòmetre i mesurem la distància des
aquesta barra: d'esq. a Decha. serien 428km 850 metres
I: Ara fem el mateix però amb la barra horitzontal. Dividim el
quadrat en desenes parts, és a dir en un quilòmetre i mesurem la
distància des d'aquesta barra: 4537 km 10 m.
El fus, la zona, el quadrat de 100 km. i les barres de longitud i latitud
en el sistema UTM les porta el mapa. Les aproximacions en metres al
punt cal calcular segons l'escala, tenint en compte que tant
per als mapes de 1:25.000 com per als de 1:50.000, els quadrats en
dos casos són d'un quilòmetre.
Per tant, per al punt del Gelera les coordenades UTM serien: 30 T
WG 428850 4537010
Gràfic amb explicació del càlcul de l'aproximació coordenades UTM
Josep Espinal
(Extret del Centre Excursionista Acivro)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada